Una vegada superades les fases d’estimulació ovàrica i la punció fol·licular d’una FIV, i dintre de la fase fecundació en el laboratori és quan es pot aplicar la tècnica FIV/ICSI.
Els procediments FIV han permès a nombroses parelles tenir descendència, però perquè tingui èxit la fecundació de l’òvul en el laboratori, cal aportar un nombre suficient d’espermatozoides morfològicament normals i mòbils, circumstància que no sempre es produeix. Per a solucionar aquest problema va sorgir en 1992 la tècnica de Microinjecció intracitoplasmàtica d’espermatozoides ICSI.

En aquest procediment s’injecta només un espermatozoide en l’òvul per a ser fecundat, pel que, a diferència de la FIV clàssica, pot realitzar-se amb mostres de semen de molt baixa  qualitat; fins i tot en casos d’absència total d’espermatozoides en l’ejaculant, ja que en aquests casos obtenim els espermatozoides directament de l’epidídim o del testicle  mitjançant una petita intervenció practicada a l’home, anomenada biòpsia testicular i que realitza l’andròleg sota anestèsia local i de forma ambulatòria. veure fotografies

Aquesta tècnica està indicada cada vegada més en tots els tractaments doncs dóna més garanties d’obtenir embrions. Després de la fecundació els preembrions es dipositen en un mitjà de cultiu, amb l’escalfor d’un sofisticat equip que es denomina incubador. A partir d’aquest moment es programa el inici de la fase transferència d’embrions. veure fotografies