1. Comprovar que la dona ovula: si la dona menstrua cada 28-30 dies és pràcticament segur que té un cicle d’ovulació, és a dir, que ovula.
Al tercer dia del cicle es realitza un anàlisi Hormonal, que ens permet conèixer si existeix una reserva ovàrica suficient.

“La fallada ovàrica oculta” (FOO) es caracteritza per l’existència de nivells sèrics de l’hormona Fol·licle Estimulant (FSH) anormalment elevats en condicions basals (3r dia de cicle). Moltes de les pacients estan dintre del grup de dones en edat reproductiva límit, pel que és un factor fonamental en l’estudi d’aquestes pacients.
S’ha demostrat que els nivells sèrics de FSH prediuen millor la resposta/reserva ovàrica que l’edat. Aquestes dones tenen una reserva ovàrica inadequada, pel que l’existència d’una reserva ovàrica normal o anormal és d’importància cabdal per al futur reproductiu d’una dona i, de fet, la reserva ovàrica insuficient és considerada avui com una causa més d’esterilitat.

2. Seminograma: Ens permet comprovar que el semen és normal. Considerem un seminograma normal quan en el volum d’ejaculat normal tenim 20 milions d’espermatozoides per mil·lilitre, amb una mobilitat útil (progressiva) del 50% (progressiva rectilínia d’un 25% almenys) i una taxa d’espermatozoides normals superior 15%.

Estudi del dany en el DNA de l'espermatozoide:
La qualitat de la cromatina en l’espermatozoide està sent considerada com un nou paràmetre de qualitat seminal, amb possible relació amb la fertilitat de l’individu. Existeixen evidències que indiquen que la integritat del DNA espermàtic es relaciona amb la fertilitat d’una parella i ajuda a predir les oportunitats d’embaràs i d’èxit d’aquests.
En concepció natural, diversos estudis indiquen un impacte significatiu del dany del DNA espermàtic en la fertilització. Cal assenyalar que la fragmentació del DNA no sembla tenir una correlació plena amb cap dels paràmetres clàssics de qualitat seminal que s’analitzen per a estimar la capacitat fertilitzant d’un individu (nombre, mobilitat i forma). Això vol dir que homes amb el seminograma normal podrien tenir un percentatge de fragmentació del DNA per sobre del normal, pel que estaria compromesa la seva capacitat fèrtil.
Per això, s’aconsella l’estudi de la taxa de fragmentació de DNA espermàtic amb la finalitat de tenir una visió més completa de la qualitat seminal i, per tant, de capacitat fecundant dels espermatozoides.

3. Evidenciar que els òrgans reproductors femenins són normals:

Integritat anatòmica i funcional uterina i tubària:

L’úter. La normalitat anatòmica de l’úter pot ser fàcilment comprovada en una ecografia transvaginal, histerosalpingogràfia (HSG) o Histeroscòpia. Com suplement ideal hi ha la Laparoscòpia, la qual permet la visió directa del contorn uterí. Els tres mètodes seran complementaris en el diagnòstic definitiu de les dues patologies més importants, la presència de miomes i les malformacions uterines.

Els miomes poden ser fàcilment identificats amb l’ecografia transvaginal, avaluar la seva localització exacta i fins i tot podem, avui dia, calcular amb bastant precisió la relació entre els miomes i els vasos uterins amb el Doppler color; amb la qual cosa es pot plantejar, sobre una base racional acceptable, la conveniència o no de la cirurgia conservadora. Per a fer el diagnòstic diferencial entre el mioma i altres entitats - com pòlips - és essencial la Histeroscòpia, a més de ser una via magnífica per a resoldre quirúrgicament els accidents orgànics presents en la cavitat uterina.
Una malformació uterina pot ser, també, fàcilment detectada mitjançant ecografia transvaginal; no obstant això, el diagnòstic precís es farà a través de Laparoscòpia doncs ni la HSG, ni la Histeroscòpia, seran definitives per a fer el diagnòstic diferencial entre úter bicorne i un septo. En cas de confirmar-se la presència d’un envà uterí, la Histerografia serà definitiva en la seva resecció, sense necessitat de recórrer a la Laparotomia.

Les trompes. La permeabilitat tubàrica es pot comprovar únicament mitjançant substàncies líquides afegides a les tècniques d’imatge que identifiquin el pas de les mateixes des de la cavitat uterina cap a l’exterior de la cavitat abdominal. Clàssicament, s’han utilitzat la HSG i la Laparoscòpia.

Avui dia, s’utilitzen diferents mitjans líquids al costat de l’ecografia transvaginal, en el que es denomina Sonohisterosalpingografía, el que ens ha permès guanyar força informació sobre la via tubària; no obstant això, encara no ha assolit suplantar als altres mètodes d’anàlisis de la permeabilitat tubària. L’avantatge de la Sonohisterosalpingografía és que es pot realitzar de forma ambulatòria pel propi ginecòleg, amb escassos efectes secundaris i bona tolerància per la pacient. No obstant això, el contorn de les trompes que s’obté amb la HSG i la visualització directa de la sortida de contrast acolorit, més l’observació del seu entorn pelvià en la Laparoscòpia, fa que aquests siguin els dos mètodes d’elecció per a explorar les trompes.

El cèrvix. Tant la HSG com l’ecografia són d’ajuda per a avaluar l’amplitud del canal cervical. Gairebé totes les incompetències que veiem són fruit dels raspats i no la causa dels avortaments que van dur a ells.

La valoració de la capacitat funcional del cèrvix s’ha realitzat tradicionalment mitjançant el test postcoital que té una vigència nul·la en l’actualitat.