La Inseminació artificial s’utilitza com a teràpia principalment en casos d’infertilitat masculina. Distingim dos tipus de tècniques: La Inseminació artificial conjugal (IAC) i la Inseminació artificial amb donant de semen (IAD)

La IAC està indicada en aquelles parelles que presentin:

1. Esterilitat masculina:

- Anatòmica: incapacitat per a dipositar el semen en vagina
- Psicològica: impotència
- Oligoastenoteratozoospèrmia lleu (baixa concentració d’espermatozoides mòbils i/o amb morfologia alterada)

2. Esterilitat femenina:

- Cervical: alteració de la interacció moc cervical / semen
- Endometriosi
- Disfuncions ovulatòries

3. Esterilitat immunològica: anticossos antiespermàtics
4. Esterilitat d’origen desconegut
5. Malalties de transmissió sexual -rentat seminal-

La IAD està indicada en els següents casos:

- Dones sense parella masculina
- Azoospèrmies
- Anomalies genètiques masculines
- Disfunció ejaculadora
- Malalties de transmissió sexual

Mitjançant ambdues tècniques, és possible dipositar espermatozoides en la cavitat uterina el més a prop de l’oviducte de la dona, reduint la distància que els espermatozoides han de recórrer fins a l’ovòcit i eliminant les possibles barreres.

Metodologia de la IA:

1. Amb cicle natural o amb estimulació ovàrica: Pot aprofitar-se el cicle natural de la pacient, o bé, realitzar una petita estimulació dels ovaris mitjançant hormones amb l’objectiu d’obtenir un control adequat del creixement i maduresa fol·licular (de forma controlada per a evitar l’embaràs múltiple).

2. Seguiment ecogràfic del creixement fol·licular i desenvolupament de l’endometri: Aproximadament el dia 8 del cicle es realitza el primer control ecogràfic per a veure el creixement fol·licular i aquest es repeteix uns dies després per a observar el moment de la ovulació i realitzar la inseminació.

3. Programació de la IA: S’administra l’hormona HCG per a induir l’ovulació al cap de 36 hores.

4. Capacitació de la mostra de semen: Consisteix a separar els espermatozoides mòbils, concentrar-los i activar la capacitat fecundant d’aquests. Es realitza mitjançant gradients de densitat i centrifugació, utilitzant les últimes innovacions i mitjans de cultiu dissenyats específicament.
veure fotografies

5. Inseminació: Una vegada capacitada la mostra es procedeix a introduir els espermatozoides dintre de la cavitat uterina mitjançant una cànula. No és necessari anestèsia i es realitza de forma ambulatòria. veure fotografies

6. Prova d’embaràs: als 16-18 dies després de la Inseminació pot realitzar-se un test d’embaràs en orina.

Aquesta tècnica proporciona una taxa moderada d’embaràs és per això que només som partidaris de realitzar-la en els casos més favorables, és a dir, quan les proves de l’estudi no detecten cap alteració important o bé amb un factor d’esterilitat masculina lleu o moderada.
En el tractament d’inseminació artificial el 90% dels embarassos ocorren en els tres primers cicles, si no s’ha aconseguit embaràs en aquests intents recomanem passar a una FIV.

En resum:

Amb la Inseminació conjugal, en una dona ben reglada, estem tractant la fase fol·licular amb FSH, induint l’ovulació amb Gonadotrofina coriònica humana (hCG) i afegint progesterona per a suplir la fase lútea, amb el que qualsevol tipus de disfunció ovulígena estarà coberta.
A més,  seleccionem els espermatozoides mòbils i eliminem la barrera cervical al ser intrauterina, pel que ajudem als casos de subfertilitat masculina lleu, esterilitat cervical i fins i tot els hipotètics casos de dificultat de transport espermàtic.